El blog de Aitana Sánchez

Quan una malaltia o una lesió impedeix continuar treballant amb normalitat, entendre quin tipus d’incapacitat correspon a cada situació és fonamental per a saber quina prestació es pot sol·licitar. Un advocat especialista en incapacitat laboral pot ajudar-te a valorar el teu cas des del principi, ja que no totes les situacions es resolen de la mateixa manera i confondre els conceptes pot portar a reclamar per la via equivocada. En aquest article expliquem les principals diferències entre incapacitat temporal i permanent i què implica cadascuna. Què és la incapacitat temporal La incapacitat temporal, coneguda habitualment com a baixa mèdica, es reconeix quan el treballador necessita assistència sanitària i està impedit per a treballar durant un període limitat, amb expectatives de curació o millora. Durant aquest temps es percep un subsidi que substitueix, parcialment, al salari, i que varia segons es tracti de contingències comunes o professionals. La incapacitat temporal té una durada màxima establerta per llei, després de la qual el treballador pot rebre l’alta mèdica, o bé, si les seqüeles persisteixen i afecten la seva capacitat de treball, iniciar-se el procediment per a valorar una incapacitat permanent. Què és la incapacitat permanent i els seus diferents graus La incapacitat permanent es reconeix quan, després d’haver estat tractat i dau d’alta mèdica, el treballador presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral, previsiblement de manera definitiva. Existeixen diferents graus, des de la incapacitat permanent parcial, que afecta el rendiment en la professió habitual sense impedir-la per complet, fins a la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa, que inhabiliten per a qualsevol professió o exigeixen l’ajuda d’una altra persona per als actes essencials de la vida. El grau que es reconegui determina tant la quantia de la pensió com la seva compatibilitat amb altres activitats laborals, per la qual cosa és important que la valoració inicial es faci amb criteri i no s’accepti sense més el primer dictamen rebut. Com s’inicia el procediment i quin paper juga l’INSS El reconeixement de la incapacitat permanent correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, a través dels equips de valoració d’incapacitats, que analitzen els informes mèdics disponibles per a determinar el grau que correspon a cada cas, si és que es reconeix algun. No és infreqüent que l’INSS denegui la incapacitat o reconegui un grau inferior al que la situació real del treballador justificaria, especialment quan les seqüeles no són fàcilment objectivables o quan els informes aportats són insuficients. En aquests casos existeix la possibilitat de recórrer la resolució, primer per la via de la reclamació prèvia i, si no s’obté una resposta favorable, davant la jurisdicció social. La importància d’una bona documentació mèdica La solidesa de qualsevol reclamació d’incapacitat laboral depèn en gran manera de la qualitat de la documentació mèdica que la recolza. Informes d’especialistes, proves diagnòstiques, seguiment de l’evolució i, si és el cas, informes complementaris que reflecteixin l’impacte real de les seqüeles en la vida diària i laboral de l’afectat, són elements que ajuden a construir un expedient sòlid. Per això, abans